L'any 2006 va sortir a la llum un àlbum molt particular: Songs from the Labyirinth. En ell el polifacètic Sting s'unia al llaütista Edin Karamazov per interpretar música de John Dowland (1563-1626), entre altres compositors britànics de la mateixa època. Per cantar aquestes peces fins i tot va anar a aprendre a cantar com se suposava que es feia a l'època a l'Schola Cantorum de Basilea.
La primera cançó que he triat per penjar i comentar en aquest blog és Have you seen the bright lily grow. Aquesta cançó justament no és de John Dowland, sinó de Robert Johnson (també llaütista i compositor una mica més jove que Dowland i amb qui va coincidir a la cort d' Elizaberth I). Aquesta cançó va ser composada en el context d'una comèdia satírica de Ben Jonson (poeta, dramaturg i actor anglès, contemporani de Shakespeare). En el text de la primera estrofa, que és la que canta Sting, s'evoca la imatge de puresa i virginitat, ja que apareixen elements que representen aquesta idea: un lliri blanc, la neu acabada de caure, les plomes blanques d'un cigne, entre d'altres...). La melodia en si és força senzilla, però d'entrada, té una sonoritat a la qual ja no estem acostumats i que trobo molt interessant. Les meves parts preferides, potser per com lliga la lletra amb la música, és el moment en que coincideix la paraula "grow" amb una escala ascendent, i l'última frase: oh so white, oh so soft, oh so sweet is she [oh, tan blanca, oh tan tendra/suau, oh tan dolça és ella] (adjectivant els elements que han aparegut més amunt). Les notes que formen aquesta frase em desperten també tendresa i em semblen dolces, i més amb la veu gairebé de xiuxiueig que fa servir Sting en aquest cas.
Lligant tot això amb les tasques d'aquesta setmana per l'assignatura, penjo en l'arxiu d'àudio la cançó Have you seen the bright lily grow, interpretada per Sting (veu) i Edin Karamazov (llaüt). A banda, sembla ser que el títol del disc té a veure amb el laberint de la catedral de Chartres, que es troba tallat en el rosetó sota les cordes d'un llaüt que li van regalar a Sting, així que he buscat un vídeo amb una altra cançó d'aquest disc "Come Again", on Edin està tocant aquest llaüt amb el rosetó en forma de laberint, però resulta que no es pot penjar, així que us deixo l'enllaç. http://www.youtube.com/watch?v=jNzK28eCdc8&feature=related
En el seu lloc, us poso un vídeo on Edin Kazamarov interpreta una llòbrega peça de John Dowland, Forlorn Hope Fancy (que jo traduïria lliurement com “Fantasia de la vaga espernaça” o “de la gairebé desesperança”). Sentint-la, un realment sent les notes caure en un pou on l'esperança es va perdent... Però sembla ser que cap al final, la cosa s'alegra una mica i tot acaba bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada